dissabte, 17 d’octubre de 2015

El meu petit país, Pal el meu poble!!! Part 1

Hola a tots,

Aquest no és un post com els altres, es tracta d'una publicació plena de records i emocions. Una mica de mi...

--------------------------------------


Envoltada de muntanyes, banyada per aire pur, sobre mi un cel blau que enlluerna, tant blau que sembla una obra d'art del mateix Michelangelo! Aquest és el cel d'Andorra!



No xipolejos tant!! Em crida la iaia! i amb les mans gelades de tocar aigua freda, me'n vaig cap a vora del foc a fer codnes de les escorces dels troncs, m'agrada veure com es cargolen, i sentir l'escalfor d'aquelles flames a la cara, em reconforta.

--------------------------------------

Tinc una caseta, tenim dos coms per les vaques i un esta buit, allà hi tinc la meva cabanya, feta de fustes i llenya que hi ha sota la taulada de la cort...

El tiet em deixa fer, tot i que de tant en tant me la desmunta, el diumenge següent la torno a fer!!!

Sovint me'n vaig a l'hort a plegar carrotes i cebes per fer dinarets, m'amago del tiet que sempre hi és, les arrenco i marxo corrent cap a la meva caseta, faig un parada pel camí per rentar una carrota a la font, i així fresca i neta me la menjo pel camí. Què bona!!!


Sóc a Pal, aquí va nèixer la mama, els tiets i l'avi, la iaia a Erts. No vaig coneixer el meu avi, va morir fa molts anys. Ell va construir aquesta casa, o més ben dit reconstruir, ja que a l'origen era més petita. Cal Micolau li'n diuen i és aquesta casa blanca, enmig del poble.








Vaig passar bona part de la meva infantesa a Pal, hi vaig viure autèntiques aventures!!!

Vaig aprendre, aprendre a respectar els adults, a obeir i sobretot a jugar! amb fustes, amb pedres, plantes, rocs, a collir culleretes, mullar-me als coms, passejar per la muntanya, munyir les vaques, donar menjar a les gallines i sobretot explorar la sala de més amunt, el que més m'agradava!!!

 Una oportunitat que malauradament la meva filla no tindrà, una llàstima!

Els records m'invaeixen sovint, les sensacions, les olors, les emocions...

Aquesta és la primera part, un esboç de la meva infantesa al meu poble, Pal.




Fins molt aviat per a una segona part d'aquest post!!!!





2 comentaris: